Una mica d’història

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la Vall dels Gitanos, per on discorre la riera d´Hortons.
Aquests paratges foren habitats ja d’antic, però la cita escrita més antiga de Castelladral és del 941. Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya, que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment anà a mans de la família Peguera. El terme d’aquest castell es subdividí més tard en tres districtes o quadres: Valldeperes, Orriols i la Capçada.
Castelladral també és parròquia d’antic, sota l’advocació de Sant Miquel. Les esglésies de Santa Fe de Valldeperes i de Sant Joan d’Orriols passaren a ser-ne sufragànies.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell. Destaquem pel seu interès i importància els masos: la Capçada, la Rovira, el Castell, Puig-gròs, la Garriga, Solivella, la Serra i les Comes.
En la primera meitat del segle XIX es constituí l’actual municipi; llavors Castelladral en fou la capital i li donà el nom. Aquesta situació canvià en els anys vint del nostre segle quan la capitalitat passà a Navàs.
En els nostres dies, l’Associació de Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals.

L’esglesia de Sant Miquel, és fruit de dues poques; és un edifici romànic del segle XI profundament transformat a principis del segle XVII. La major part de les parets exteriors són romàniques; en destaquen unes arcuacions llombardes a migdia. Per dins és d’estil gòtico-renaixentista. A mitjan del segle XVIII s’aixecà el seu campanar. Ben conservada i en culte.